Sota la coordinació d’Alba Silva-Rodríguez i Carlos Toural-Bran, professors de la Universitat de Santiago de Compestel, i Oscar Westlund, professor a la Oslo Metropolitan University, la revista de l’Asociación Española de Investigación de la Comunicación publica un treball sobre La comunicació mòbil.

Les potencialitats dels mòbils en el camp de la personalització i de la connectivitat sense fils han fet que aquests dispositius comunicatius comptin amb una gran projecció futura en aquest moment en la indústria de mitjans. La ràpida expansió dels smartphones al mercat en els últims anys s’associa també a la seva capacitat multifunció per a un ventall molt gran de pràctiques socials.

La implantació global de la telefonia mòbil i l’espectacular creixement del parc de smartphones i tauletes ha animat els mitjans de comunicació a una clara aposta pel disseny d’estratègies per a l’elaboració de productes de continguts pensats per als nous dispositius. Els smartphones permeten que els usuaris puguin, al seu torn, consumir i produir notícies i són poderoses eines comunicatives capaços de crear àudio, vídeo, fotos i textos de manera casi instantània.

El treball de la revista d’investigació de la comunicació aborda la comunicació mòbil des d’una perspectiva multidisciplinar per reflectir els canvis recents, els nous contextos informatius i els reptes futurs que exigeix ​​la comunicació en mobilitat, amb treballs que s’aproximin a aquest camp d’estudi des d’una perspectiva sociocultural a partir d’un enfocament evolutiu, descriptiu, conceptual o enfocat a la integració dels dispositius mòbils en l’escenari de la Societat de la Informació.
El Butlletí ha escollit com a mostra dos resums dels estudis que se centren en el desenvolupament de contingut periodístic per a mòbils, tant des del punt de vista de la producció com de la recepció i la difusió.

1. Periodisme mòbil o periodisme en l’era dels mòbils?

En les primeres etapes de l’era smartphone, les aplicacions de missatgeria es prefiguraven com una extensió complementària del paper dels SMS. L’evolució de les plataformes mòbils ha portat a aquestes funcionalitats comunicatives molt més enllà del simple intercanvi de missatges. A partir de la seva adopció massiva, les aplicacions de missatgeria han contribuït a canviar el teixit de les interaccions quotidianes, jugant al mateix temps un paper rellevant en l’estratègia d’expansió alguns actors clau de l’ecosistema mòbil. Aquest article aborda la missatgeria mòbil com a territori d’estudi, delimitant cinc línies d’investigació interconnectades: les implicacions derivades de la creixent complexitat funcional d’aquest tipus de serveis, el seu impacte en les dinàmiques d’interacció mediada, el desenvolupament de formes estratègiques de comunicació no interpersonal, la seva creixent influència en la transformació del sistema de plataformes vigent i l’aproximació crítica sobre la seva contribució a la mercantilització del treball afectiu. La interrelació entre aquestes cinc dimensions posa de manifest la consolidació de la interacció dialògica com a forma d’interfície emergent en l’ecosistema digital tant en l’articulació funcional home-màquina com en la integració entre les dinàmiques econòmiques de creació de valor i les dinàmiques socials de creació d’identitat. (Autor: Oscar Westlund)

2. El dia després del telèfon intel·ligent: escenaris en l’evolució de dispositius mòbils

Un decenni després del llançament de l’iPhone d’Apple, l’smartphone s’ha convertit en el dispositiu bàsic i central de la comunicació personal i accés a la xarxa. No obstant això, els senyals de maduresa que ja comencen a aparèixer en els principals mercats i el fet que l’evolució tecnològica contínua, ens indica que els smartphones seran substituïts per algun dispositiu la forma i funcions encara no coneixem.

L’estudi analitza els possibles escenaris d’una etapa post-smartphone, amb hipòtesis sobre l’evolució de la usabilitat, la forma i les plataformes d’accés que les tecnologies de substitució podran portar. Aquesta prospectiva sobre el futur de les comunicacions mòbils té en compte algunes de les tecnologies ja disponibles o emergents com els sistemes d’Intel·ligència Artificial, les xarxes 5G, la impressió 3D.

Volem saber què ens espera el dia després que aquest dispositiu desaparegui, ja sigui sent substituït per un altre superador o més senzill, còmode, barat o simplement per un conjunt de funcions en el núvol. No és tasca fàcil i no només perquè el telèfon intel·ligent és l’aparell més venut de la història de la tecnologia, només l’any passat es van vendre 1.500 milions d’aparells, sinó per que és el símbol tecnològic de la nostra era.

Una senzilla prova és que mireu fotos d’abans i després de l’any Apple 2007 i us adonareu fins a quin punt ens vam fer dependents d’aquest dispositiu i com van canviar les dinàmiques socials de relació i fins i tot aquesta acceleració dels temps que anomenem immediatesa

A l’estudi l’autor traça una hipòtesi de 4 escenaris post-smartphone:

El primer aventura ja la maduresa total d’aquest mercat (tots els usuaris de mòbils tindrien un smartphone); el segon suposaria un desplaçament d’aquest com a mercat nínxol en aparèixer una tecnologia nova (pensa en els encara emergents smart speakers); el tercer escenari obre la hipòtesi d’una xarxes avançades (com el 5G) on els operadors troben altres mercats més lucratius que les trucades personals i finalment, planteja la virtualització total del telèfon intel·ligent com un conjunt d’aplicacions en el núvol.

El treball d’aquesta revista d’investigació serà molt útil per als investigadors però sobretot per a tots aquells que volen situar la seva empresa per a un mercat post-smartphone que encara no existeix, marcant una certa distància objectiva pel que fa als venedors de novetats que en res canvien l’estadi tecnològic actual.

Per: Francisco Vaques Aguilar
Font imatge: arribaeleste