Els nous models de negoci, a mig fer a la premsa digital
Últimament els editors de premsa escrita no deixen de referir-se al pagament pel contingut a través d’Internet com l’únic camí a seguir. Sense anar més lluny, Antonio Fernández-Galiano, president d’Unidad Editorial, assegurava fa uns dies en el marc d’un col·loqui organitzat per la Universitat de Sigüenza que “els ciutadans hauran d’acostumar a pagar pel contingut” davant l’evidència d’un negoci tradicional esgotat.
No obstant això, els mitjans porten el temps suficient a Internet com per haver entès els reptes que presenta l’entorn digital. Sobretot un tan atomitzat com l’actual, en què d’una banda les tecnològiques cada vegada concentren més publicitat, i, de l’altra, la majoria de publicacions no acaba de trobar una fórmula que convidi el lector a pagar.
En aquest sentit, el passat 17 de maig es va celebrar a la Universitat Oberta de Catalunya una taula rodona sobre innovació en periodisme i nous models de negoci. Amb el focus d’atenció posat en els mitjans nadius digitals, l’acte va comptar amb la participació de professionals com Pepe Cerezo, de la consultora Evoca; Irene Gómez-Peña, David Esteve, Antonio Rull o Fernando Varela, responsables de desenvolupament d’audiències a lainformacion.com, El Confidencial, ElDiario.es i Infolibre, respectivament.
Tots ells van coincidir en assenyalar com un error, molt estès, la no distinció entre trànsit i audiència. De fet, van posar l’accent en la importància a l’hora de triar entre un model de massa, dirigit al major nombre d’usuaris possibles, i un model centrat en el periodisme, on els lectors constitueixin la base.
Gómez-Peña, de lainformacion.com, va subratllar la importància de diversificar les fonts d’ingressos, especialment en aquells grups que mantenen una activitat mixta (paper i digital). En aquest punt va incloure l’aposta per portals digitals dirigits a un nínxol concret.
Per Esteve, a El Confidencial, el valor dels mitjans resideix en el grau de coneixement que tenen del seu usuari a través d’eines com el registre. Com més profund, més continguts personalitzats podrà oferir el mitjà als lectors per aconseguir que es quedin.
Una opinió que subscriu Pepe Cerezo, en sostenir que els models d’escassetat que no han sabut crear els mitjans tradicionals “només és possible a través del data”. Perquè, tal com va apuntar el responsable d’audiències de ElDiario.es, encara és complicat determinar el percentatge que pot arribar a representar el model de socis. Circumstància que no impedeix apostar per “un periodisme tradicional” basat en continguts exclusius, “que no es tradueixen en trànsit però sí en socis”.
Pel que fa a la part publicitària, sembla clar que el sector es troba a les portes d’un canvi disruptiu. Una transformació que estarà orientada a l’evolució de la dada per augmentar l’efectivitat de l’anunciant.
No obstant això, perquè els models exposats anteriorment puguin acabar d’explotar caldrà una revisió en el mètode de mesurament actual. Les avaluacions de ComScore estan orientades al mercat publicitari, el que fa que per als mitjans no acabi de resultar del tot fidel.
“Potser calgui passar de les visites i centrar-se més en l’engagement, temps de permanència, profunditat de lectura…” va plantejar Esteve al respecte. Sigui com sigui, tots els participants de la taula veuen com un avantatge l’augment de l’oferta informativa.
Per: Mitjans-Dircomfidencial
Font Imatge: viaempresa.cat
