Tanja Aitamurto examina l’impacte de les noves tecnologies mediàtiques sobre el comportament humà i la societat. El seu treball ha estat publicat en diversos escenaris, incloent Factors humans en sistemes informàtics (CHI), Treball cooperatiu i informàtica social (CSCW), periodisme digital i pràctica periodística. Us oferim ara un resum, però al final d’aquest text també oferim la possibilitat de llegir sencer aquest treball.

En el periodisme visual, l’adopció de noves tecnologies sovint condueix a la renegociació de les fronteres normatives, i el cas del vídeo de 360​​° no és una excepció. Es presenten dues paradoxes normatives en els intents dels periodistes de desplegar un video de 360​​° per aportar contingut emocional i atractiu. La primera paradoxa és que es considera que la vista de 360​​° proporciona una representació més precisa dels esdeveniments, però la llibertat de l’espectador per triar el camp de visió pot conduir a una imatge menys precisa de la història. La segona paradoxa és que, mitjançant la manipulació d’imatges autèntiques en la recerca d’informes més precisos i objectius, els periodistes comprometen les nocions tradicionals d’exactitud i objectivitat. Aquestes paradoxes afavoreixen el periodisme visual lluny del “tal qual” i cap al “com si”, desentelant el periodisme visual de les seves afirmacions naturalistes.

Les normes periodístiques guien la construcció dels aspectes denotatius i connotatius del periodisme visual. En el marc normatiu, els periodistes persegueixen l’objectiu d’obtenir informes precisos, objectius, autònoms i transparents. Encara que aquestes normes són ideals inabastables, els professionals consideren que legitimen el periodisme com una disciplina de veritat, diferenciant-la d’altres pràctiques de comunicació professional. La credibilitat del periodisme es basa en la seva pretensió d’oferir informes precisos, autònoms, objectius i transparents, però al llarg de la història del periodisme visual, fins i tot les imatges més cèlebres han plantejat qüestions sobre la seva exactitud i autenticitat.

La il·lusió de l’objectivitat en el periodisme visual admet la norma de precisió aspiracional, que se suposa que ha d’assegurar que l’imaginari mostri els esdeveniments de la manera més verídica i autèntica possible. Utilitzant la seva verosimilitud com a prova, el periodisme visual serveix a la il·lusió de l’objectivitat, ajudant a la premsa a protegir-se de les afirmacions de biaix. La fotografia documental és una part important del “ritual estratègic de l’objectivitat”, que ajuda a construir objectivitat i precisió en el periodisme visual. Per donar suport a aquestes afirmacions d’objectivitat i autenticitat, les pautes ètiques del periodisme visual afirmen que els periodistes “no han de manipular imatges ni afegir o alterar el so de cap manera que pugui enganyar als espectadors o representar-los” (National Press Photographers Association, 2018 ) i “mai distorsionen deliberadament fets o context, inclosa la informació visual.

Aquest treball es basa en entrevistes amb 26 periodistes i editors que han produït videos periodístics de 360°. Es va preguntar als entrevistats sobre la seva experiència amb el vídeo 360, els seus beneficis i reptes, el seu impacte sobre normes i pràctiques periodístiques, consideracions ètiques i la seva visió sobre la modificació de la captura documental de 360​​°.

Els resultats ens presenten dues paradoxes normatives en el periodisme 360​​° dels comptes dels periodistes. La primera paradoxa és que la vista omnidireccional en un vídeo de 360​​° enforteix i debilita la il·lusió construïda d’exactitud en les imatges. La segona paradoxa és que, en la seva recerca d’informes més precisos i objectius, els periodistes acaben comprometent les normes d’exactitud i objectivitat. Mitjançant l’ús de la manipulació, els periodistes s’allunyen dels límits normatius tradicionals per construir les il·lusions de precisió i objectivitat. El periodisme de 360​​° s’allunya del “com està” i cap al “com si” en representacions visuals. Les dues paradoxes reflecteixen la contínua reconfiguració de les fronteres normatives en el periodisme visual.

Podeu llegir el treball sencer de Tanja Aitamurto CLICANT AQUÍ

Per: Mediàtic/Àmbit d’Estratègia
Font imatge: i.ytimg.com