Els periòdics que responen a la qualificació de premsa seriosa constitueixen, si es pensa detingudament en això, productes d’altíssima qualitat l’elaboració no deixa de ser un miracle diari. Es tracta de publicacions que cada dia proposen als seus lectors un conjunt d’informacions d’interès, seleccionades per un equip de professionals qualificats. Notícies investigades, redactades i jerarquitzades per periodistes, que també les han editat i dissenyat per facilitar la lectura i comprensió. Continguts que reuneixen diferents punts de vista i que aporten dades i certes claus per ajudar a la seva audiència a comprendre millor alguns fets i, en definitiva, a formar-se un criteri propi.

Són mitjans que cometen errors humans, per descomptat, però tenen un nombre infinitament superior d’encerts perquè responen a una organització professional que, per començar, es preocupa de contrastar i verificar les informacions que publica. Exerceixen un treball que està subjecte a un procés de control de la qualitat i que comporta un exercici de responsabilitat que, entre altres coses, fa que cada notícia porti el nom i el cognom del seu propi autor. Diaris independents d’aquest tipus exerceixen a més una funció essencial com contrapoders, assumint un paper vigilant dels gestors públics i dels polítics que manegen les institucions, així com del comportament de certs grups de pressió i interès. Tenen un compromís amb la seva societat i el seu paper és fonamental en la defensa de les llibertats. Són, en definitiva, vitals per a la salut democràtica

Aquests diaris conviuen en l’actual ecosistema informatiu amb les grans plataformes de la comunicació a Internet, com Google, Twitter o Facebook, propietàries, al seu torn, de tot un entramat de marques digitals, entre elles YouTube o Instagram. Firmes tecnològiques que dominen Internet de manera aclaparadora i que han protagonitzat tota una revolució en transformar completament la manera en què circula i es consumeix la informació. Tan impactant resulta seu domini que podria dir-se que dicten les regles del major mercat de continguts de la història sense tenir si més no continguts propis. Representen per a molts el paradigma de la modernitat en contrast amb un model, el dels diaris, que alguns associen no ja a la tradició, sinó al passat.

Entorn de la convivència d’aquests dos models tan confrontats sorgeixen importants preguntes. Han contribuït aquestes multinacionals, amb els seus immensos recursos, a millorar la qualitat de la informació d’alguna manera? És millor la informació que manegen els seus usuaris i la manera en què la consumeixen? No són qüestions sense importància i mereixen una reflexió col·lectiva. Episodis com el ‘brexit’ o les últimes eleccions americanes, per citar els més coneguts, evidencien els enormes riscos als quals s’enfronta la societat, exposada com mai a ambiciosos plans de manipulació impulsats des foscos grups d’interès.

En el record segueix el cas de Cambridge Analytica, la consultora contractada per Donald Trump que va accedir de forma il·legal a les dades personals d’uns 87 milions d’usuaris de Facebook per intentar manipular el seu vot. O la campanya de desinformació que, segons la investigació de l’FBI, va ser organitzada des de Rússia i va suposar la creació de milers de perfils falsos i ‘trolls’ a Twitter, l’aparició de centenars de notícies falses en el cercador de Google i l’expansió de tot tipus de mentides intencionades a Facebook, impactant a uns 150 milions d’americans.

Portaveus d’aquestes companyies han defensat en diferents moments que no sempre poden evitar aquest tipus de successos causats per agents externs, causant el desconcert d’alguns investigadors que recorden les xifres que il·lustren la seva descomunal poder. La matriu de Google va ingressar l’any passat 84.605.000 d’euros, un 20% més que l’anterior, i Facebook va recaptar 32.750 milions d’euros, un 47% més. Destinen, en canvi, recursos molt modestos al control i al seguiment dels continguts que circulen per les seves plataformes, el que va motivar en el passat queixes internes i dimissions d’alguns dels seus responsables. Es tracta d’empreses amb una posició tecnològica tan dominant que durant anys han aconseguit que Internet es construeixi al voltant de les seves preferències ia la seva estratègia comercial, constituint en la pràctica un fenomen conegut com duopoli digital. De debò representen un model a seguir? El futur de la informació ha d’anar per aquest camí?

La considerada premsa seriosa està especialitzada en narrar molt bé el que passa allà fora. Ho fa en el suport imprès i en el digital, on porta a terme un important esforç editorial i tecnològic que suposa fortes inversions sense perdre de vista la rendibilitat econòmica. Perquè la independència és essencial en l’exercici del periodisme. Aquesta premsa té les seves pròpies regles, que són molt diferents, per descomptat, a les d’aquestes plataformes i que bàsicament estan establertes sobre la base del compromís que mantenen amb els seus lectors. El seu model ve del passat, sí. D’un model, el dels diaris, que funciona des de fa segles a tot el món i que s’adapta contínuament a les demandes de la societat. Un paradigma que per a alguns pot ser que no sigui tan modern com el de Google o Facebook, però que per a molts es presenta ja com l’únic futur desitjable.

Per: Fernando Belzunce, director editorial de Mitjans Regionals de Vocento / Las Provincias
Font imatge: Diario Las Américas