En l’imaginari col·lectiu dels EUA com a primera democràcia mundial, la premsa local apareix com un dels pilars fonamentals que l’ha fet possible. No obstant això, han estat els diaris locals els que més estan patint els canvis produïts per la irrupció digital. El seu declivi ha estat profundament estudiat des de fa anys, entre d’altres, pel Centre per a la innovació i sostenibilitat dels mitjans locals de la University of North Carolina at Chapel Hill les conclusions es recullen en l’estudi The expandings news desert en el qual es posa manifest la gradual desertització de la informació local als EUA. Des de 2004 s’han tancat al voltant de 1.800 mitjans locals, dels quals més de 60 corresponen a diaris, sent la resta setmanals. En paral·lel, els lectors de premsa escrita cauen a un ritme fins i tot més gran. En els últims 15 anys, la circulació total diària ha passat de 122 milions a 73 milions.

La desaparició del teixit que configura la premsa local té innombrables conseqüències, i una de les més rellevants té a veure amb l’actual panorama de la desinformació. Com es constata en l’informe: “En una era de notícies falses i de la política de la divisió, el destí de les comunitats de tot el país i de la pròpia democràcia està lligat a la vitalitat del periodisme local”. I és que els diaris en general, però més concretament els locals, participen en la creació d’una identitat de comunitat que fomenta la cohesió social i l’activisme polític de base. Ron Heifetz, professor de la Universitat de Harvard John F. Kennedy, defineix els diaris com “una àncora” perquè “fixa diàriament la identitat col·lectiva de la comunitat, el que ens interessa i ens uneix, així com les lliçons apresa de la nostra història compartida”.

Tradicionalment en el món anglosaxó els mitjans locals han tingut una consideració propera al servei públic. En l’informe The Information needs of communities realitzat en 2011 per la Comissió Federal de Comunicacions (FCC, per les sigles en anglès) així es constatava. El mateix considerava que els mitjans locals contribuïen a «fer llum sobre els principals problemes als quals s’enfrontaven els ciutadans, aportant-los la informació que necessiten per resoldre’ls». Tant és així que un recent article de The Washington Post alertava que la crisi del periodisme local s’ha convertit en un risc per a la substància de la democràcia i advocava al mateix temps per aprofundir en el model de servei públic per evitar-ho. Així mateix, la participació d’organitzacions sense ànim de lucre com Report for America subvencionen a mitjans locals perquè puguin incorporar més periodistes als seus redaccions, fent-se càrrec de part del seu salari; a més donen suport un altre tipus d’iniciatives de voluntariat en escoles com és la participació de periodistes en la creació de periòdics escolars o podcast.

D’altra banda, cal ressaltar que la premsa de proximitat ha actuat tradicionalment com a control dels governs locals, obligant-los a retre comptes. A més segons el Assessing Local Journalism, “El buit de l’escena local està sent ocupat per mitjans més partidistes i menys transparents”. Quan aquest control desapareix augmenten les possibilitats de corrupció. En gran mesura, podem dir que la devaluació del periodisme local ha estat conseqüència de la disminució de recursos en les redaccions, com a conseqüència de la transformació del negoci. En l’esmentat informe de la FCC també es posa l’accent en la repercussió que han tingut els acomiadaments de periodistes, concretament a la considerable disminució del nombre i profunditat de les cobertures d’interès per a la comunitat. A tall d’exemple, The Baltimore Sun va produir entre 1999 i 2009 un 32% menys d’informacions, aquest percentatge puja fins al 73% si ens remuntem a 1991, segons un estudi del Pew Center for Excellence in Journalism, Assessing Local Journalism del Dewitt Center, de la Universitat de Duke, que analitza també com les retallades i acomiadaments han tingut el seu impacte en l’empitjorament de la qualitat de les cobertures locals, de manera que menys de la meitat de les notícies proporcionades pels mitjans locals d’EUA són originals. Només el 17% és “veritablement local”, és a dir, són esdeveniments que han tingut lloc dins de la ciutat o poble.

Les dificultats del negoci digital local

Des del punt de vista del negoci, la premsa local no és aliena als problemes que afecten la premsa en general, trobant-se en la mateixa cruïlla: un model tradicional que s’ensorra però sense que el nou acabi de consolidar-se. La caiguda de la circulació impresa, ha comportat la caiguda de la publicitat tradicional, incidint directament en la capacitat que tenien de generar comunitat, ja que els mitjans han subsistit, en gran mesura, gràcies a la publicitat de proximitat que fomentava el comerç local i de proximitat, fonamental també en la nova economia circular.

Per tot això, es fa necessari que els mitjans locals trobin el camí de la viabilitat econòmica. L’actual ecosistema publicitari requereix de grans audiències i fortes inversions en recursos especialitzats i en tecnologia. Per als mitjans locals, que s’han nodrit d’anunciants petits i de proximitat, és encara més urgent, si és possible, que per a la resta del sector apostar per un model de negoci sostenible. Però, si bé és cert que les subscripcions digitals no compensen la caiguda de la circulació tradicional, sembla inevitable que les capçaleres regionals apostin per aquesta via alternativa. Segons dades de Des Moines, actualment es venen 48.000 còpies impreses diàries, podent aconseguir les 87.000 en diumenge, el que representa un descens respecte al 2016 de l’27% en tan sols 24 mesos; però les subscripcions digitals han augmentat en el mateix període, passant dels 4.100 als 6.000.

Als Estats Units, les grans cadenes de mitjans locals estan explorant noves vies per contenir la ràpida caiguda dels ingressos en paper i incrementar, al seu torn, el nombre de lectors a les edicions online i el dels subscriptors digitals. Tal és el cas de Gannett, amb presència a 109 ciutats d’EUA. Durant les passades eleccions legislativa, va decidir no oferir els resultats en les seves versions impreses. Van dedicar l’edició impresa a l’anàlisi i avaluació, i a les històries i anècdotes de la jornada electoral, facilitant els resultats quantitatius complets en temps real en la seva edició digital. El seu objectiu és impulsar que els subscriptors ho siguin també del digital, de manera que s’aconseguirien estalviar costos d’impressió. No obstant això, hi ha dubtes sobre l’efecte final d’aquesta estratègia ja que Gannett, igual que altres companyies de diaris locals, tenen una audiència molt envellida -al voltant d’un terç dels seus subscriptors impresos tenen 70 anys o més- el que vol dir que són menys procliu a passar-se a la seva edició digital.

En aquest context, sent fonamental la proposta de valor diferencial de cada capçalera per tenir èxit en la captació i retenció de subscriptors, també ho és la inversió en tecnologia i en recursos altament especialitzats. Nancy Lane, presidenta de l’Associació de Mitjans Locals d’EUA, després d’analitzar diferents models d’èxit com el de The Star Tribune, Spirited Mitjana, The Denver Post i The Buffalo News, considera que “s’està subestimat la importància de la inversió que es requereix en tecnologia per a l’augment de les subscripcions”.

Antídot contra la desinformació

Tot i que els mitjans en general han patit una pèrdua de confiança, els diaris locals, segons la Enquesta    Enquesta Media Trust de Poynter de 2018, s’han vist menys afectats en comparació amb la resta. Els periodistes encara mantenen la proximitat amb els lectors i amb les seves fonts, cosa que els grans mitjans han perdut. Dades recollides, de nou pel Pew Research Center, demostren que hi ha una relació directa entre el compromís cívic d’una comunitat i els hàbits de consums de notícies locals. És a dir, aquells ciutadans més actius políticament, que participen en voluntariat i que es relacionen més amb els seus conciutadans, són més propensos a utilitzar i valorar les notícies locals que els que estan menys compromesos amb la resta de la comunitat.

Aquestes dades coincideixen amb l’estudi realitzat pel Agora Journalism Center de la Universitat d’Oregon, que incideix en aquesta línia: El periodisme local no només compleix una important funció de vigilància sinó que també té un paper fonamental per ajudar a crear i definir un sentit de comunitat, la millor via per evitar la polarització. Gràcies a la proximitat, al coneixement i l’anàlisi més real de l’entorn, el periodisme de proximitat és més propici a contraposar argumentacions i a combatre les fake news” . Prenguem nota.

Per Pepe Cerezo, director d’Evoca Media / El Pais
Foto: Pixabay