En els últims anys, la situació de la premsa diària tradicional a Espanya ha anat convertint-se en cada vegada més complicada. De fet, és probable que la paraula per definir el què passa de la forma més eficient possible sigui desastre. Els mitjans de paper han anat perdent lectors, distribució i reputació.

La crisi dels mitjans de paper té moltes cares. D’entrada, i encara que s’acusa a internet de ser la culpable de tots els seus mals, caldria assenyalar que el context general de la crisi d’aquests mitjans es remunta ja als 80, quan els efectes dels altres mitjans de comunicació de masses es van començar a fer notar de forma tangible en la premsa tradicional. Internet simplement va ser com un cop de gràcia.

La xarxa ha ampliat l’oferta, ha fet que els lectors tinguin la informació cada vegada més ràpid (el que fa que els models dels diaris, que segueixen explicant el que ha passat com feien fa quatre dècades, s’hagi quedat obsolet) i també ha acostumat el públic a models alternatius d’accés als continguts. I, atès que els diaris ni han canviat el que escriuen ni han posat en valor el seu treball, estan demanant moltes vegades als seus consumidors que paguin per la informació que ja han llegit moltes hores enrere a la xarxa.

Si a això se suma que els diaris han pres decisions nefastes (com acomiadaments massius o apostar per un creixent premsa groga) que han fet que els seus continguts siguin més escassos, més breus i de menor qualitat, quan no simplement la impressió en paper del teletip de una agència de notícies que apareix també en molts altres mitjans, es pot comprendre per què han perdut rellevància i interès per als lectors. La factura generacional han complicat encara més les coses.

Potser, a més, el cop de gràcia ha estat la seva dependència cada vegada més gran dels grans anunciants (i el escàndol del BBVA ha estat un dels últims cops de destral en aquest terreny) i la seva conversió cada vegada més en premsa de partit, com si fossin periòdics de la Restauració i no del segle XXI.

En aquest context, els mitjans de sempre han intentat oposar-se a la xarxa, treure-li partit com fos (vegeu el cas del cànon AEDE) o simplement provar a utilitzar les seves versions digitals per cobrir el que estaven perdent. De fet, cada vegada més es podria dir que la premsa tradicional és més depenent del que passa amb la seva versió en línia.

Els ingressos, molt dependents del que passa en línia
Segons les dades de l’últim estudi de l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), que publica El Espanyol, els mitjans tradicionals han tancat un any millor que l’anterior. Les dades de 2018 en publicitat de la premsa tradicional han estat lleugerament superiors als de l’any precedent, pujant en un 1,4% i tancant amb uns ingressos de 673,8 milions euros.

Aquestes dades segueixen estant lluny dels ingressos que aconseguien una dècada enrere (alguns estudis apuntaven que la premsa de paper ha perdut la meitat dels seus ingressos en una dècada), però suposen una millora. Això sí, la clau per a aquest canvi en l’estat de les coses ha estat no tant en el que ha passat amb el paper sinó en el que ha passat amb internet. El ingressos de la publicitat en línia d’aquests mitjans han pujat (en un 18,3%). Això ha compensat la caiguda del paper (que l’ha fet en un 6%).

Tot i que el gruix dels ingressos generals d’aquestes capçaleres segueixen arribant del paper (un 65% del total), és el creixement de la publicitat en línia el que els ha permès créixer en general aquest any i el que assegura les seves posicions a futur.

En alguns casos, els ingressos de l’edició digital superen (passa amb Marca o amb As , per exemple) o s’acosten ja molt a igualar (passa amb El País o amb El Mundo ) el que passa amb la de paper.

Això sí, aquestes dades es limiten als ingressos publicitaris. Quan s’obre la mà per incloure més coses en l’anàlisi, les perspectives no són tan bones. Els ingressos generals van caure en un 4%, cosa que es comprèn tenint en compte que, un any més, la premsa diària de paper ha venut menys exemplars.

El risc de canibalitzar la xarxa
Aquesta situació pot convertir-se en molt perillosa, especialment per les seves pròpies versions en línia. Mentre els mitjans se centren en aprofitar el que dóna internet per mantenir les seves versions en paper (però sense fer un exercici de solucionar els problemes que aquestes tenen), les coses simplement s’enquisten. El paper continua tenint els seus problemes, segueix sent mantingut d’una manera artificial i la versió online es ressent per una pèrdua de recursos que podrien ser seus.
Al cap i a la fi, els seus beneficis i els seus ingressos no s’estan reinvertint en ella o no s’estan associant a ella, sinó que s’empren per continuar amb l’statu quo.

Per: Redacció Puro Marketing
Font imatge: Cext