Els mitjans de comunicació estan adaptant-se, a poc a poc, a les noves tecnologies resultants de la digitalització: big data, extracció de patrons comportamentals, machine learning, realitat virtual, realitat augmentada… En els últims mesos, una de les tecnologies que amb més força està sonant respecte a les aplicacions que pugui tenir en el periodisme és el de la cadena de blocs, el blockchain, la tecnologia que altres sectors com la banca ja estan aprofitant. Però, què pot aportar realment al món del periodisme?

“Garantir la llibertat de premsa, permetre que els lectors remunerin directament al periodista o plantejar un nou model publicitari en un món en què Facebook i Google concentren el 80% de la publicitat en línia i en què les xarxes socials mouen cinc mil milions de transaccions comercials al dia. Aquests són alguns dels canvis que la tecnologia blockchain -un sistema de consens distribuït que pot registrar les transaccions de dues parts de manera verificable i permanent- pot aportar a l’ofici periodístic i als mitjans de comunicació”, assenyalava recentment El País, recollint declaracions dels experts que s’havien congregat a la i Trobada Internacional sobre Blockchain i Periodisme, realitzat a Madrid.

“Es tracta de la tercera revolució periodística [després d’Internet i de les xarxes socials]: Mediatech, innovació oberta, diferents persones produint contingut original i nous canals de difusió de la informació”, explicava Carlos Kuchkovsky, director de Tecnologia de Nous Negocis Digitals a BBVA.

Durant un recent World News Mitjana Congress organitzat per WAN-IFRA, segons recull Mitja-tics, la persona que va encapçalar l’equip d’innovació del The Washington Post, Jarrod Dicker, ara CEO de la startup de cadena de publicació Po.et, va demanar a els editors que facin un esforç “per adoptar una tecnologia que pot salvar el periodisme i va destacar tres elements pràctics de la cadena de blocs amb potencial per influir positivament en el panorama actual dels mitjans.

El primer, recull Mitja-tics, és l’atribució. Gràcies a blockchain, els creadors poden estampar la informació de propietat d’un contingut i posar preu a la seva reutilització. El segon és la reputació. En l’era de les ‘mentida news’, la cadena de blocs ajudarà a eliminar els actors que difonguin informacions falses, ja que els incentius són financers i no ser veraç podria sortir car. Finalment, el blockchain permetrà eludir la censura. L’empresa Encrypt, que s’està construint sobre Po.et, treballa per fragmentar la informació i impedir que es pugui bloquejar des d’una única base de dades.

Aquest sistema segur i fiable canviarà definitivament la forma en la qual es crea i distribueix el contingut. En una entrevista a TechRepublic, Dicker va assenyalar que les característiques actuals de la publicació web permeten tirar qualsevol tipus d’idea, per posteriorment eliminar-la o modificar-la sense que hi hagi més conseqüències. El que introdueix el blockchain és un concepte d’immutabilitat que farà que les persones es pensin millor quin tipus de continguts publiquen, recollia Media-Tics.

Alberto Gómez Toribio, CEO de CLLuc, una startup vinculada al Grupo Barrabés, va explicar recentment a CriptoNoticias, tal com recull la web Open Mind del BBVA, que d’aquí a cinc anys el sector dels Mitjans de Comunicació patirà una gran transformació. “Sorgirà una gran plataforma, tipus Uber o Airbnb, que els desintermediará, igual que ha fet Uber amb el taxi”. Gómez Toribio va indicar que ell ja sap d’alguna gran agència que està experimentant amb tecnologia Blockchain, no en el sentit que ho estan fent Decent o Steemit, però sí per conèixer el traçat dels beneficis d’un article escrit per un periodista i publicat en un mitjà de comunicació. De tal manera que aquests beneficis puguin ser repercutits a aquest professional. “És un canvi del model de relació de les agències de comunicació amb els mitjans i amb els periodistes”.

Sobre com afectarà la tecnologia Blockchain a la professió periodística, Gómez Toribio va precisar que: “Ho farà en la descentralització i en la generació de continguts. Es poden crear plataformes per a la producció de continguts i això, encara que democratitza i permet veure quins articles són els que major benefici produeixen, a la llarga pot arribar a perjudicar el periodista, perquè els continguts es lligaran als ingressos que genera “.

Per què és tan complicat que els grans mitjans de comunicació innovin i s’adaptin als grans canvis tecnològics?, es pregunta l’autora de l’article, Covadonga Fernández, especialista i autora d’un dels llibres de referència sobre Blockchain.

Gómez Toribio argumenta que “en aquestes companyies és molt difícil innovar, perquè no serveix només amb aportar una idea que pugui canviar el model de negoci i fer-los guanyar diners. La qüestió té a veure amb el fet de fer coincidir els interessos personals de moltes persones en l’organització. “Per això, el que es fa ara en totes aquestes grans empreses és crear instruments fora d’elles, com laboratoris o activitats vinculades amb startups”.

Sobre com han d’afrontar els mitjans de comunicació la irrupció de la tecnologia Blockchain, Leif Ferreria, el creador d’Bit2Me, va explicar que potser fora una bona idea experimentar amb una àrea concreta, per exemple, motor o tecnologia i observar els resultats.

Per: Laboratorio de Periodismo
Font imatge: sbp