Un nou informe de Kim Christian Schrøder per a Digital News Project, acabat de publicar aquesta setmana, amb el títol “Què volen llegir els lectors de notícies? Com funciona la rellevància per als públics de premsa”. revela com, en una cultura de mitjans de gran elecció, les persones es basen en una noció de rellevància personal per triar quines notícies tracten de mantenir-se informat i de construir connexions en un sentit democràtic i personal.

Basat en un mètode qualitatiu innovador (metodologia Q), l’informe argumenta que la recerca basada en enquestes o dades de seguiment és insuficient per entendre com la gent navega per l’entorn de notícies i el que impulsa els seus interessos. La troballa clau és que les persones troben històries rellevants que afecten les seves vides personals i els ajuden a connectar-se amb els altres, i expressen un gran interès cívic a mesura que alguns eviten les notícies polítiques tradicionals. L’estudi també identifica quatre perfils específics d’interès noticiable: persones amb repertoris comuns de notícies. Els periodistes no han de confiar només en dades com les mètriques més llegides.

“Els periodistes han de prioritzar les notícies amb valor cívic i confiar en els seus instints en lloc de fer cas d’un sismògraf no fiable com és el que ofereixen les llistes de” El més llegit “”, indica l’autor de l’informe, editat pel Reuters Institute.

L’estudi, entre d’altres punts, conclou que:

• La rellevància és el principal motor del consum de notícies. La gent busca les notícies que més importància tenen en les seves vides personals, ja que afecten els membres de la seva família, el lloc on treballen, les seves activitats d’oci i la seva comunitat local.
• La rellevància està lligada a la sociabilitat. Sovint l’elecció s’origina també en la creença que la família i els amics poden estar interessats per la història. Sovint, això es combina amb el desig de compartir i etiquetar un amic a les xarxes socials.
• Les persones sovint fan clic en històries divertides, trivials o estranyes, sense elements cívics evidents, però mantenen un clar sentit del que és trivial i el que importa. En conjunt les persones desitgen mantenir-se informades sobre el que passa al seu voltant, a nivell local, nacional i en l’àmbit internacional.
• Les audiències fan les seves pròpies lectures, de manera que respon a la seva experiència a la vida. Diferents persones poden llegir la mateixa notícia com una història internacional, una història “tecnològica”, o una història “financera”. De vegades, però, una història trivial o excitant és apreciada si té implicacions cíviques.
• Les notícies són un fenomen cross-media caracteritzat per una alta redundància. En viure en una cultura de saturació de notícies, les persones sovint se senten prou informades sobre les principals notícies en curs; només llegir el titular pot ser suficient perquè les persones estiguin al corrent dels últims esdeveniments.
• Hi ha també certa evitació de notícies, especialment les notícies polítiques , fenomen originat en una crítica cap a un suposat cinisme: ( “Trenquen les regles tot el temps i se surten amb la seva!”)

NOTA: Els lectors d’El Butlletí poden accedir a l’informe complet (en anglès) CLICANT AQUÍ

Per:Per Mediàtic/Àmbit d’Estartègia
Font imatge: reutersinstitute.politics.ox.ac.uk