Els anys de més gran duresa per a la indústria de la premsa escrita també han suposat els de més confusió. En la carrera per un model basat en l’escala d’audiències molts mitjans s’han lliurat a la producció i publicació frenètica de continguts, en detriment de la qualitat de la marca. Tot amb l’únic objectiu de generar el major volum de trànsit possible.

L’actual model està en regressió, bé per la necessitat de trobar una alternativa al negoci publicitari o per la volta al periodisme de “qualitat”. Així ho creu i declara AG Sulzberger, l’editor de The New York Times , en el discurs que dirigeix anualment als seus empleats. Un dels símptomes del canvi es manifesta en la relació entre audiència i mitjà. “La gent ja no vol llegir les notícies d’una font i veure les notícies d’una altra persona. Les persones està buscant una única font en què puguin confiar”.

D’aquesta primera tendència es desprèn una fatiga per part dels lectors davant la multiplicitat de fonts informatives. I més important encara, constata que l’auge del fenomen de les fake news està reforçant la confiança en mitjans. Aquest punt està en correlació amb el volum de publicacions diàries en premsa digital on, si bé sembla que darrerament s’està aixecant el peu de l’accelerador, encara segueix sent molt elevat. Sobre aquesta qüestió, Sulzberger sosté que “el món no necessita més contingut”, si no “gran periodisme”.

“Hi ha prou perspectives, podcasts de xat i vídeos de Youtube per aguantar fins l’apocalipsi”, destaca l’editor de The New York Times. En canvi, afegeix que sempre hi haurà una gran demanda d’històries originals i anàlisi profunds que aportin matisos i una major comprensió . En la seva opinió, aquesta és la via periodística que ha permès al diari arribar a quatre milions de subscriptors digitals de pagament.

Font: Dircomfidencial
Foto: NYT