Skip links

La transició digital de les notícies locals

Executat per Joy Jenkins (postdoctoral Research Fellow), sota la direcció de Rasmus Kleis Nielsen (director de l’Institut Reuters per a l’Estudi del Periodisme) s’ha elaborat un informe sobre la transició digital de les notícies locals.

En aquest informe, s’analitza com els diaris locals i regionals d’Europa s’adapten a un entorn mediàtic cada vegada més digital, mòbil i dominat per la plataforma i es reconeix que les redaccions de mitjans locals tenen un paper especialment important en el servei de les seves comunitats. “Els desafiaments i les oportunitats que s’enfronten són en part similars als de les organitzacions de notícies nacionals (disminució de l’abast i els ingressos legats, empetitiment de les redaccions, noves possibilitats de connectar amb el públic en línia), però també parcialment diferenciades (la majoria té menys oportunitats d’aconseguir escales i els seus recursos són més limitats). invertir en mitjans digitals però també menys competència directa en els seus mercats locals.

L’estudi es centra en la transició digital dels diaris locals i regionals i com defineixen i naveguen els desafiaments i les oportunitats que afronten, incloent-hi la creació de primeres sales digitals, la comprensió i l’adaptació a les necessitats del públic i la diversificació dels seus models de negoci. Un tema clau és com els plantejaments de les empreses matrius dels diaris locals configuren les maneres d’adaptar-se als mitjans digitals.

En particular, els autors de l’informe suggereixen que les empreses matrius busquen estratègies globals diferents per produir i monetitzar notícies locals en l’era digital. I identifiquen tres enfocaments: la recerca d’escala nacional, amplitud regional o profunditat local. “Aquestes estratègies –diu l’informe- influeixen no només en la forma en què les redaccions locals prenen decisions sobre continguts editorials, sinó també com diferencien els seus productes en línia i imprimeixen, discuteixen el seu públic, conreen les tàctiques de les xarxes socials, centren els seus models de negoci i desenvolupen plans per al futur”.

Aquest informe explora la manera com els diaris locals estan canviant les seves pràctiques editorials, de producció i de negocis per operar amb més eficàcia en un entorn de comunicació digital cada vegada més gran. Els autors han trobat que “els diaris locals cobrien molts dels mateixos reptes i oportunitats, però que els han respost de diferents maneres. Tot i que alguns periòdics ja han implementat paywalls i estan treballant per fer créixer els seus registres i subscripcions en línia, com a França, els diaris del Regne Unit continuen centrats en dibuixar el trànsit a través de la ruptura de continguts i vídeos, mentre que els diaris finlandesos, que encara operen un sistema robust, tot i que disminueixen, imprimeixen negocis, només comencen a explorar la necessitat de cobrar per contingut premium”. Molts editotors consultats diuen que tot i que els seus models de negoci continuen posant l’èmfasi en els seus productes d’impresos, alguns han revisat completament els seus enfocaments d’impressió, especialment la cobertura enfocada a temes temàtics alemanys, i també canvien els seus rols i estructures de redacció.

La diferència entre els diaris que operen de manera independent o en empreses de propietat més petites, enfront de les que formen part de majors empreses més grans, com Trinity Mirror, Johnston Press, Keskisuomailainen i Funke Mediengruppe, va ser particularment clara, segons els redactors de l’estudi. Els títols independents i els petits grups se centren en la profunditat local, mentre que els grups més grans persegueixen una amplitud regional o escala nacional. Les redaccions locals que pertanyen a grups més grans descriuen els beneficis de connectar-se a una xarxa de diaris més àmplia i, de vegades, més econòmicament robusta, com ara l’accés als experts digitals i el contingut digital nacional. Tanmateix, de vegades també es veuen desafiats pels objectius de trànsit corporatius dictats per models comercials orientats a la publicitat.

A més de les subscripcions, la publicitat i estratègies d’obtenció d’ingressos en línia, els diaris continuen buscant formes alternatives d’ingressos, especialment publicacions personalitzades, màrqueting intern, esdeveniments, publicacions especials i comerç electrònic. Les empreses matrius d’Alemanya i el Regne Unit han iniciat iniciatives per comprendre millor i controlar els patrons d’ús de la web de les audiències i respondre amb contingut i publicitat personalitzats, tot i que la majoria reconeix que la publicitat sola no finançarà el periodisme local en el futur i les redaccions locals han de trobar formes de crear contingut i serveis que siguin força i prou convenients per a què la gent estigui disposada a pagar per ells.

L’estudi conclou que “aquestes diferents iniciatives no compensen les reduccions dels ingressos legats i la desaparició del poder del mercat, que en molts casos ha fet que les notícies locals siguin un negoci molt rendible en el passat (una disminució que ha generat una erosió de la capacitat periodística local que subratlla la necessitat de explorar en noves formes de periodisme hiperlocal col·laboratiu, sense ànim de lucre i voluntari pot complementar les formes existents de periodisme local). Però demostren la voluntat de molts mitjans d’informació locals d’invertir en el desenvolupament d’un futur digital en comptes d’extreure els beneficis operatius a curt termini d’un negoci imprès declinant”.

Finalment, tot i els reptes als quals s’enfronten, , l’estudi ens diu que els diaris amb ADN local romanen dedicats a cobrir les seves comunitats, destacant la seva capacitat distinta d’abordar i potencialment suggerir solucions per a reptes, fins i tot quan sorgeixen fonts d’informació locals competidores. Citant la confiança entre els seus lectors que han conreat durant dècades, també es mantenen optimistes sobre el futur de les notícies locals i la seva capacitat per sobreviure en un entorn mediàtic cada cop més digital, mòbil i dominat per la multiplataforma.

Us oferim la lectura completa de l’estudi del Reusters Institute de la Universitat nord-americana d’Oxfort, des d’aquest enllaç

Per: Mediàtic/Àmbit d’Estratègia
Font imatge: Sipiapa.org