El Fòrum Econòmic Mundial ha publicat cinc recomanacions que s’han de tenir en compte sobre el futur del periodisme, prenent com a referència, en part, un informe del Reuters Institute, de la Universitat d’Oxford. L’article el signen precisament dos representants d’aquesta universitat, Rasmus Kleis Nielsen, professor de comunicació política i director d’investigació i Meera Selva, directora del Programa de Beques de Periodisme de l’Institut Reuters.

Segons els autors, “l’auge dels mitjans digitals ha permès informar-se a les persones a tot el món, però també ha permès difondre la desinformació i la demagògia i ha soscavat el finançament del periodisme professional tal com el coneixem. El canvi d’un entorn de mitjans definit per la difusió i els diaris a un entorn digital, mòbil i dominat per la plataforma és el canvi més fonamental en la forma en què ens comuniquem des del desenvolupament de la impremta, i estem a només trenta anys d’un període que es remunta a la invenció de la World Wide Web a 1989”.

Algunes tendències generals clau, apunta el Fòrum, es poden documentar clarament, i en ocasions estan en desacord amb gran part del que centra el debat públic.

Aquestes són les cinc claus que el Fòrum recomana conèixer, “totes amb el suport d’investigacions basades en evidència”.

1.- Les plataformes controlen l’accés a les audiències

Ens hem mudat, diu l’article, d’un món on les organitzacions de mitjans eren guardians a un món on els mitjans encara creen l’agenda de notícies, però les companyies de plataformes controlen l’accés a les audiències. Els mitjans de comunicació establerts tendeixen a estar al centre de les discussions en línia de, per exemple, les  eleccions, i sovint  impulsen l’agenda. “Però ens hem mudat d’un món on les organitzacions de mitjans controlaven tant el contingut com els canals i anàvem a les notícies directament anant a una emissora o periòdic específic, a un món cada vegada més caracteritzat pel “descobriment distribuït”, on les redaccions de mitjans encara creen contingut, però la gent accedeix a ell a través de canals  com a motors de cerca, xarxes socials i agregadors de notícies”.

https://www.laboratoriodeperiodismo.org/wp-content/uploads/2019/01/distribucion-noticias-696×373.png

En 2018, dos terços dels usuaris de notícies en línia enquestats en 37 mercats diferents a tot el món “van identificar aquests canals d’informació distribuïda com la seva principal forma d’accedir i trobar notícies en línia. Entre els menors de 35 anys, tres quartes parts depenien principalment de les xarxes socials, els motors de cerca i similars.

2 .- Els temors per les bombolles de filtre estan fora de lloc

Els feeds de les xarxes socials, els resultats dels motors de cerca i l’exposició incidental (on la gent es troba amb notícies mentre fan altres coses en línia) “porta a les persones a fonts d’informació més i més diverses. Si bé hi ha càmeres de ressò, on les minories altament motivades seleccionen dietes de notícies aïllades i comunitats d’idees afins, els temors de les bombolles de filtre generades algorítmicament, actualment semblen estar fora de lloc. La investigació empírica ha confirmat que  els motors de cerca  i una àmplia gamma de  diferents xarxes socials, incloent Facebook, Twitter i YouTube, demostren que les persones poden utilitzar més fonts de notícies diferents, incloses fonts més diverses que no busquen per la seva pròpia voluntat.

3.- El periodisme, sovint, està perdent la batalla per l’atenció de la gent i la confiança

Si bé una petita minoria de lectors està summament interessada en les notícies i té accés a elles diverses vegades al dia, un nombre molt més gran de persones accedeix a les notícies menys d’una vegada al dia, indica el Fòrum Econòmic.

https://www.laboratoriodeperiodismo.org/wp-content/uploads/2019/01/interes-en-las-noticias-696×389.png

Segmentats per l’interès en les notícies i la freqüència d’accés, “les dades de la nostra enquesta de 37 mercats mostren que els més interessats en les notícies, el que accedeixen força vegades al dia, representen només el 17% del públic, els de llegir-les un cop al dia representen aproximadament la meitat (48%) i els usuaris ocasionals, que accedeixen a les notícies amb menys freqüència que un cop al dia, el 35%”, indiquen els professors de la Universitat d’Oxford.

Aquests patrons d’ús de notícies apunten a “un futur amb  una desigualtat d’informació  molt  gran, no a causa de la falta d’accés sinó a causa d’un interès limitat, un baix compromís i, en alguns països, poca confiança en les notícies”, indica l’informe.

4.- Models de negoci encara febles, el que debilita el periodisme i provoca vulnerabilitat

Fins i tot trenta anys després de la invenció de la World Wide Web,  la majoria del periodisme professional encara està finançat pels diaris. I es  calcula que el 90% dels ingressos dels editors a tot el món encara provenen de la impressió, apunten els autors de l’article.

En molts casos els ingressos digitals estan creixent lentament i, on existeixen, estan sota una pressió considerable. La majoria d’aquestes formes de finançament per al periodisme professional “disminuiran a mesura que seguim avançant cap a un entorn de mitjans més digitals on les plataformes com Google i Facebook capturen la major part de la publicitat, el que porta a més retallades de llocs de treball a les redaccions”.

El risc aquí “no és simplement la reducció de personal i una menor cobertura de molts temes importants, sinó també un negoci menys robust del periodisme, que serà més vulnerable a  la captura  dels  mitjans  per part de l’Estat o de propietaris políticament motivats, ja la pressió dels anunciants”.

5.- Les notícies són més diverses que mai i, en molts casos, el bon periodisme és millor que mai

“És clar -apunten els autors de l’article- que la reducció de costos, la major pressió per produir més històries a través de més canals i un cicle de notícies 24/7 ha portat a un gran volum de periodisme més superficial. Alhora, els mitjans digitals també han permès escoltar diferents veus marginades i oferir accés a una gamma molt més àmplia de diferents fonts i punts de vista. I el bon periodisme en molts països avui en dia és, en certa manera, millor que mai :  més independent de les elits poderoses, més accessible, més oportú, més informatiu, més interactiu, més compromès amb la seva audiència”.

Cap a on ens dirigim?

Aquestes cinc tendències “no seran les mateixes en tots els països. Es diferenciaran clarament segons el context cultural, econòmic, polític i social.  I amb el desenvolupament continu de la intel·ligència artificial, els sistemes operats per veu i la integració de mitjans digitals connectats en més i més objectes quotidians, estem clarament en les primeres fases d’aquest canvi fonamental” , apunten els autors de l’informe, i afegeixen que “a mesura que avancem, el periodisme professional independent serà més important que mai per ajudar les persones a comprendre els principals reptes i oportunitats que tenim, des dels esdeveniments locals del dia a dia fins als problemes globals. Però a mesura que canvia el negoci de les notícies, el periodisme també s’arrisca a tornar-se menys robust i, en última instància, incapaç d’ajudar el públic a entendre el nostre temps o exigir-li comptes al poder. Aquest desafiament només es veu agreujat per una hostilitat política cada vegada més oberta cap al periodisme professional independent, en el pitjor dels casos, una veritable  guerra contra el periodisme” .

En absència d’informes professionals independents que proporcionin informació precisa, anàlisi i interpretació, indiquen els autors, “el públic es recolzarà cada vegada més en fonts i rumors interessats que circulen en línia i fora de línia, un canvi que afectarà tant el procés polític com la societat civil i l’empresa privada. Per tant, el periodisme professional independent és essencial tant per al bé públic com per a la política i l’empresa privada”.

Us oferim complert l’estudi “Més important, però menys robust? Cinc coses que tothom necessita saber sobre el futur del periodisme”, publicat per la Universitat d’Oxford i Nielsen. CLIQUEU AQUÍ

Per Laboratorio de Periodismo
Infografies: RI i Laboratorio de Periodismo