Espanya es juga el seu futur polític en les pròximes setmanes. Davant les eleccions general del 28 d’abril, el problema de la desinformació ha entrat de ple en la precampanya. L’experiència dels processos electorals més recents fan pensar que la propagació de rumors digitals augmentarà a mesura que s’acosti la data de la convocatòria, i amb ella la pressió sobre les grans plataformes digitals.

Google, una de les tecnològiques posades en el disparador, és totalment conscient de la rellevància d’aquestes convocatòries. La companyia nord-americana ha respost a l’atenció posada sobre ella col·laborant directament amb les forces implicades i centrant els seus esforços per combatre la desinformació en dues àrees: d’una banda, en un major control sobre la informació política i, de l’altra, en la formació a periodistes i partits polítics.

El primer punt del pla d’acció fa referència a la bateria de mesures anunciades per Google a finals de novembre, de cara a les eleccions al Parlament Europeu del pròxim 26 de maig. Un dels principals mecanismes consisteix a informar sobre les entitats que estan darrere dels anuncis relacionats amb partits polítics, candidats o temes de campanya. Ara bé, a Espanya, a diferència d’Europa, no es publicarà un informe de Transparència d’Anuncis Electorals de la UE en què els usuaris puguin esbrinar qui està pagant aquesta publicitat, ni els diners gastats. En canvi, sí que col·laborarà de la mà de les comissions electorals, per brindar als votants informació sobre com i on votar en les pròximes cites electorals (europees, nacionals, autonòmiques i municipals).

La companyia ha basat la seva estratègia en dotar els partits de tots els recursos necessaris perquè ells mateixos puguin combatre els rumors que els afectin. D’altra banda, Google ha estat cooperant amb organitzacions polítiques i d’informació per oferir suport a l’hora de verificar notícies a Internet. Amb aquesta finalitat, ha estat desenvolupant tallers de formació tant a periodistes com a membres de l’equip de comunicació i estratègia digital del PSOE, PP, Podem, Ciutadans i Vox.
Aquestes trobades han girat entorn del fact checking. Així, les formacions amb els periodistes, tant espanyols com de la resta del món, han estat centrades en la utilització d’eines de verificació de la plataforma, com són la recerca avançada o comprovació d’imatges mitjançant la recerca inversa

Respecte al treball realitzat amb les formacions polítiques i enfocat a les pròximes cites electorals, Google ha posat l’accent en qüestions com la verificació dels seus canals de Youtube, el funcionament del project shield (que busca prevenir atacs DDoS) o la verificació en dos passos.

Al contrari que Facebook, que en la seva reunió amb les principals formacions polítiques no va plantejar cap solució davant de la propagació de notícies falses, Google ha volgut transmetre des del primer moment la sensació que sap el que fa. La companyia ha basat la seva estratègia en dotar els partits de tots els recursos possibles perquè ells mateixos puguin combatre els rumors que els afectin. Almenys en la part que afecta al seu negociat. La part de les xarxes socials, per tant, queda en mans de Facebook i Twitter. (Infografia: Hacker News Bulletin)

Per: Dircomfidencial
Font imatge: Hacker News Bulletin