Leonor Suárez: “El periodisme mòbil no treu la feina a ningú, sinó que obre més possibilitats”
Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid i en Història Contemporània per la UNED, Leonor Suárez és redactora en cap dels serveis informatius de la Radiotelevisió del Principat d’Astúries. Experta en periodisme mòbil (MOJO, mobile journalism ), el passat 8 de juny va participar com a ponent a la Segona Jornada de Periodisme Mòbil, que organitza la UOC i que es va fer al Movistar Centre Barcelona. Suárez ha rebut el premi internacional de la Fundació Thomson al millor videoperiodista MOJO l’any, el primer premi al Mobile Journalism Challenge, la menció especial (segon premi) al millor videoperiodista europeu de l’Associació Europea de Televisions Públiques Regionals i el primer premi del Miniature Film Festival de Toronto.
Quins són els reptes del documental periodístic i del reportatge amb mòbil?
La idea més important és que amb un mòbil no només poden produir-se directes de televisió o peces per a xarxes socials, sinó que també es pot elaborar qualsevol treball periodístic. Amb el mòbil pot fer-se tot el que un es proposi, fins i tot un documental de llarg format. Jo he anat experimentant amb les possibilitats que em donava el mòbil i he arribat a produir un documental de cinquanta minuts. Volia veure si podia gravar-se i també editar-se. El gravava amb mòbil i l’editava amb iPad. La conclusió va ser que sí que es podia. No en tots els casos és la millor opció, però en molts casos sí que ho és. Un dels avantatges és que pot donar-te molta més flexibilitat que un equip tradicional.
Gravar amb el mòbil no fa perdre qualitat a la peça periodística?
Cada vegada es perd menys. La qualitat dels últims models de mòbil és molt bona. A més, hi ha moltes maneres de superar les limitacions de les lents del mòbil. Hi ha circumstàncies d’enregistraments, com ara pujar una muntanya, que amb l’equip tradicional són molt més complicades. És una qüestió d’equilibrar i de veure pros i contres. He elaborat moltes peces que a ningú se li ocorre dir que les he fet amb el mòbil.
Segur que els seus companys càmeres li han dit que el mòbil els pot robar la feina…
En cap moment es tracta de no tenir càmeres. Simplement es tracta de combinar les eines. El mòbil t’obre un munt de possibilitats que fins ara no es contemplaven perquè a la tele ha estat requerit l’ús d’equips de grans dimensions i cost. Ara, amb el mòbil, s’obren mil possibilitats i podem comptar més històries.
Creu, doncs, que el periodisme mòbil obre un camp de noves possibilitats.
Sí. Els perfils tendeixen a ser més diversos, però no es prescindeix de cap perfil. La meva experiència és que no es treu la feina a ningú, sinó que s’obren moltes possibilitats. Els estudiants d’ara són afortunats perquè amb el mòbil poden fer el que vulguin. Si aconsegueixen tenir el seu nínxol i són bons, tenen una plataforma amb la qual explicar coses amb la qual nosaltres no comptàvem. Crec que hi ha molts mites falsos com que els robots ens prendran el treball d’un dia per l’altre. Hi ha lloc per a tot i cal tenir la ment oberta. Puja a l’onada i no edeixis guiar per la por.
Això no té res a veure amb el ciutadà periodista? Pot perjudicar la qualitat del periodisme?
És cert que el periodisme mòbil serveix per donar veu a comunitats que no la tenien, però el periodisme mòbil és una altra cosa. No és periodisme ciutadà, simplement és periodisme. I és un periodisme que s’aprofita d’unes eines que permeten explicar les històries d’una altra manera. També permet arribar abans del que permetrien les eines tradicionals. Jo, com a periodista, segueixo els cànons del storytelling de verificació. En canvi, el periodisme ciutadà són comunitats que expliquen les seves històries, però no poden regir-se per criteris periodístics. Cada vegada necessitem un periodisme més professional. S’han democratitzat les eines i hem de posar el nostre segell per ser creïbles.
Creu que, avui dia, el periodisme és pitjor que el de fa uns anys?
Està més pressionat per les presses, per la necessitat de publicar el primer. Això necessàriament va en detriment de la qualitat. Fer bon periodisme porta temps. Necessitem una societat cada vegada més formada, que aprengui a discernir el què pots creure i el que no. L’única manera de combatre les notícies falses enfront de les veritables és amb més periodisme. I fer-ho rendible va més enllà del debat del periodisme mòbil. Tendim a ser molt tremendistes i tot necessita temps per ajustar-se i equilibrar-se. El periodisme mòbil és una oportunitat molt bona per a periodistes i comunitats. Els periodistes sempre serem necessaris.
En un moment de crisi amb l’aparició de les notícies falses, quin futur augura al periodisme?
No morirà, és més necessari que mai. Sempre hi ha hagut notícies falses. Jo sóc optimista. Tenim un treball dur per davant i hem d’intentar fer bon periodisme. També cal que ens llevem les cotilles del cap. No podem ser els únics de la societat que decidim no ser capaços de produir un vídeo en l’iPad, quan la resta de la societat sí que ho està fent. Si el periodisme és l’únic que no està a l’alçada, em sembla un suïcidi.
Per: Núria Martínez / UOC News
Fotos: UOC i Media Development Trust
