La Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI) i la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) han presentat aquest dijous un escrit al Congrés dels Diputats demanant als grups parlamentaris que no facin servir les notícies falses com a excusa per controlar Internet .

Aquestes organitzacions han tingut accés a un nou article que pretenen introduir en la Llei Orgànica de Protecció de Dades (la modificació es tramita a la Comissió de Justícia del Congrés i sembla que la seva aprovació serà imminent) en el qual s’amplia el dret de rectificació, obrint la porta a la censura de continguts a Internet:

“Article 85. Dret de rectificació a Internet

1. Tots tenen dret a la llibertat d’expressió a Internet.

2. Els responsables de xarxes socials, plataformes digitals i serveis de la societat de la informació equivalents d’adoptar i executar protocols efectius per garantir l’exercici del dret de rectificació , en particular en relació amb els continguts que atemptin contra el dret a l’honor, la intimitat personal i familiar i personal a Internet i el dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç. Als efectes anteriors, la legislació sobre el dret de rectificació en els mitjans de comunicació social és aplicable a xarxes socials, plataformes digitals i serveis de la societat de la informació equivalents.

Quan els mitjans de comunicació digitals hagin d’atendre la sol·licitud de rectificació formulada contra ells hauran de procedir a la publicació en els seus arxius digitals d’un avís aclaridor que posi de manifest que la notícia original no reflecteix la situació actual de l’individu. Aquest avís ha d’aparèixer en lloc visible junt amb la informació original”.

“Amb aquest article passem del dret a l’oblit al dret d’amnèsia”, assenyala el director legal de l’PDLI i advocat especialitzat en dret de les tecnologies, Carlos Sánchez Almedia. “No podem oblidar que el dret a l’oblit comunitari ja és un límit excessiu a la llibertat d’expressió. Però intentar legislar ‘a l’espanyola’, endurint-lo encara més, és simple censura, i a més contrari a la normativa comunitària”, rebla.

La PDLI i la FeSP sostenen que, en cas de continguts erronis o notícies falses, l’actual normativa que regula el dret de rectificación1 ja és aplicable als mitjans digitals. Duplicar la normativa provocaria inseguretat jurídica. A més, “no sent necessari per protegir els drets de les persones, es genera una gran incertesa i preocupació sobre la seva veritable finalitat: es tracta d’un dret a mida pensat per a personatges públics? Se’ls atorga la capacitat de reescriure la història?”, Es pregunten en l’escrit adreçat als ponents d’aquesta reforma.
Quant a la possible ampliació d’aquesta obligació de rectificació de continguts a les plataformes digitals, la PDLI i la FeSP consideren que és molt perillós traslladar les decisions que afecten la llibertat d’informació (és a dir, la responsabilitat legal d’esborrar, amagar o modificar un contingut, com les notícies en els mitjans digitals) a empreses que no tenen els elements de valoració necessaris, en no haver estat ni els editors ni els autors d’aquestes informacions, per sospesar la pertinència o no d’atendre una rectificació.

Hi ha el risc que, a falta d’aquests criteris, es vegin impulsades a acceptar, per defecte, qualsevol sol·licitud que se’ls presenti sense entrar en consideracions sobre la justificació o no, des del punt de vista periodístic o informatiu, d’aquesta alteració que se’ls demanda. Una preocupació anàloga a la que la PDLI ha vingut manifestat en relació al dret a l’oblit en el cas de personatges públics.

Estaríem, per tant, més que davant un dret de rectificació, com està contemplat en la Llei 2/84, davant el dret a reescriure el passat, inacceptable i contrari al dret a conèixer de la ciutadania, segons aquestes organitzacions.

“Després d’anys de ‘lleis mordasses’ del PP, el PSOE no només no les deroga sinó que proposa reforçar la censura mitjançant noves versions de Llei Sinde i Llei de Protecció de Dades. Aquest dret a l’oblit que pretén aprovar aquest Govern és una amnèsia traumàtica, imposada, que es pot convertir en censura”, adverteix el director legal de l’PDLI, Carlos Sánchez Almeida. A més d’aquest nou article, l’escrit també recull crítiques prèvies de la PDLI a aquesta norma, com deixar la responsabilitat de la verificació de continguts en mans de les empreses tecnològiques , la supressió en la pràctica de l’anonimat a Internet o a l’ampliació del dret al oblit a les hemeroteques dels mitjans digitals.

Per: Dircomfidencial
Font imatge: mientrastantoenmexico.mx