“Hi ha hagut certa facilitat per convertir la nostra professió en un món de falsos autònoms”, assenyala Salvador Molina, coordinador de l’àrea de professionals de la Comunicació de la Federació Nacional d’Associacions d’Autònoms (ATA) i autor de dos llibres sobre la transformació digital a aquesta entrevista. “Una cosa és la professió i una altra el món laboral, casar tots dos mons genera complexitats i genera també situacions de frau”.

Molina atribueix aquest problema a la situació de canvi que ha viscut el periodisme en l’última dècada, a causa de la conjuntura econòmica i a la crisi estructural del sector derivada de la disrupció dels mitjans digitals, que han canviat el paradigma empresarial dels mitjans de comunicació. “Això que és un mal tradicional al sector de la premsa, s’ha fet exponencial per aquests dos acceleradors, propiciant l’aparició de falsos autònoms: periodistes que segueixen treballant per al mateix mitjà però que cobren com un empresari, com un fals autònom”, apunta.

El coordinador dels professionals de la informació a ATA Federación assenyala que l’auge d’aquests falsos autònoms es pot explicar a través del procés de reestructuració que està patint el sector de la premsa. L’aprimament de plantilla en molts mitjans de comunicació està obligat per la disminució d’ingressos publicitaris. Això ha forçat a prescindir de molts treballadors, que realitzaven la seva tasca a màquines, en disseny i, sobretot, als que treballaven en les redaccions periodístiques”.

“El periodista sempre pot ser freelance independent i autònom. És una decisió personal triar ser treballador per compte propi o ser treballador per compte d’altri (assalariat). Jo em trobo més còmode en la primera. Però el que mai es pot fer és obligar un empleat a convertir-se en autònom i exigir-li les mateixes condicions laborals que tenia quan era treballador per compte d’altri. Això és ser un fals autònom, algú que per poder seguir treballant ha de dir a Hisenda i a la Seguretat Social que ell és el seu propi empresari, quan en realitat segueix treballant per al mateix cap, empresa o mitjà, en les mateixes condicions que un assalariat. Forçar algú a simular el que no és i no vol ser, és cohartar la seva llibertat, els seus drets laborals i és un frau de llei”, explica Molina.

Bàsicament, es tracta de situacions en què un mitjà obliga a un assalariat a donar-se d’alta com a autònom, i seguir fent les mateixes funcions, en el mateix horari i amb els propis mitjans de l’empresa, a través d’un contracte mercantil. Aquesta seria la situació real d’un periodista que presta els seus serveis com a fals autònom.

Aquesta situació ha portat al fet que un gran nombre de professionals del sector s’hagin vist obligats a sortir de les nòmines dels contractes per compte d’altri  i a seguir treballant per al mateix mitjà mitjançant una espècie de “subcontractació per compte propi”, afirma Molina. “Això no és nou però s’ha fet exponencial a causa de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies”, afegeix.

Salvador Molina també explica com es motiven aquestes subcontractacions: “És veritat que a un treballador de tallers no el pots reciclar i subcontractar-li una feina però a un dissenyador gràfic, si. I a un periodista que feia informació borsària també perquè li pots seguir demanant que segueixi fent el suplement de borsa i l’hi pagues a part, com una subcontractació”.

També en mitjans públics

Molina assenyala que el problema dels falsos autònoms té difícil solució perquè aquestes empreses de premsa estan en mala situació econòmica  i forçar-les a regularitzar les seves plantilles seria portar-les en molts casos a la fallida concursal. “Tanmateix, això  no ens pot portar a una actitud còmoda de mirar a una altra banda i no denunciar-ho. Cal denunciar aquestes situacions i intentar que es solucionin”, afegeix.

“Això passa en mitjans de comunicació privats però també passa en mitjans públics. Hi ha una televisió regional de nou encuny en la qual les contractacions s’han fet d’una manera una mica estranya des del punt de vista legal. De la mateixa manera passa en altres mitjans de comunicació estatal, tipus agències de notícies, on el problema dels falsos autònoms afecta milers de treballadors. I aquesta situació ha estat denunciada diverses vegades”, denuncia.

Molina assenyala que els periodistes poden donar-li la volta a aquesta situació i convertir-la en una oportunitat. El món ha canviat, els mitjans de comunicació i les regles del joc han canviat: “Ja no he de aspirar a treballar en les grans capçaleres tota la vida sinó a tenir el meu propi mitjà de comunicació, generar la meva pròpia veu i així generar en un valor que quan ho vulgui una televisió, una ràdio o un diari que em paguin per això. I, així, no només viure d’un sol pagador sinó de quatre, cinc o deu mitjans diferents”.

Això genera major quantitat tant d’independència com de subsistència: “si et falla un mitjà segueixes tenint els altres. Jo crec que això és una oportunitat encara que és una imposició de la situació actual en què estem “.

El periodisme és un sector precari?

La situació dels periodistes freelance és problemàtica, aquest col·lectiu és un dels efectes sense reparar de la crisi econòmica. Tant és així, que el 38% d’aquests professionals autònoms treballa per menys de 500 euros al mes i set de cada deu no arriben als 1.000 euros mensuals, segons les dades publicades informe de situació del Sector 2018, publicat per la Unió de Periodistes Valencians. Pel que és inevitable qüestionar-se si es tracta d’un sector precari.

Molina explica aquesta situació d’aquesta manera: “Les professions de menys valor afegit tenen la maledicció de ser les més mal pagades. El periodisme és una professió en la qual el valor afegit té una gran amplitud d’espectre, és on millor es poden cobrar quatre paraules alhora que és on pitjor es poden cobrar. Qualsevol pot escriure o copiar i enganxar un text, però generar aquest valor afegit és el que fa aspirar a millors remuneracions. Aquesta baixa valoració de la professió a la part més baixa de la taula porta al fet que molts professionals acabats de sortir de la universitat acceptin llocs de treball de molt baixa qualificació on es reben retribucions molt baixes”.

Tanmateix, és veritat que quan es posa en valor la professió, que el periodisme no només és reproduir un text sinó que entra en joc l’anàlisi, la informació i l’aportació de valor les retribucions augmenten. “Per això es produeix aquesta situació de vulnerabilitat de la professió de periodista. Però no és perquè se li pagui malament a un periodista sinó perquè s’estan estenent els treballs de baixa qualificació en el món del periodisme”. (Il·lustració: periodistes.cat)

Per: Pablo Escalona / Revista AyE Autónomos y Emprendedores