Compartir continguts visuals de durada efímera mitjançant aplicacions mòbils s’ha convertit en el nou estàndard d’ús de les xarxes socials entre els més joves. Les stories, llançades per Snapchat a l’octubre de 2013 s’han anat estenent a totes les plataformes socials (Instagram Stories a l’agost de 2016, Whatsapp Status al febrer de 2017 i Facebook Stories al març de 2017). Mireu aquest video.

Fins als Moments de Twitter i les Sèries de Medium revelen un canvi de paradigma sobre la manera en què es comparteix i consumeix contingut en els mitjans socials. Enrere queden els continguts indelebles navegables en un timeline infinit: les noves generacions són cada vegada més conscients de l’impacte de la petjada digital i prefereixen no deixar rastres, alhora que privilegien les actualitzacions immediates del seu cercle més proper.

Hi ha en les stories una recuperació de la vella cultura de l’oralitat i de la absència de registre, que caracteritza les trobades cara a cara i les converses telefòniques de veu. La fugacitat d’aquestes experiències no les fa necessàriament superficials, al contrari, permet recuperar bona part de la espontaneïtat que desapareix en els entorns cristal·litzats per sempre per un suport.

En una plataforma com Instagram s’aprecia el contrast evident entre la perfecció vital i estètica que intenta representar-se amb cada fotografia, i la fluïdesa, informalitat i absència de pretensions que caracteritza les stories.

Enfront de la congelació fotogràfica de un moment perfecte (assajat prèviament i editat a posteriori amb filtres), les stories encapsulen de manera transitòria un fragment narratiu , no editat, de la vida mateixa. El context immediat de l’usuari es converteix en el nou contingut, i la càmera del telèfon substitueix el teclat com a mecanisme idoni de codificació.

El caràcter efímer d’aquestes històries evanescents allibera els usuaris de les constriccions de fons i forma que projecten, sobre el contingut, les formes de comunicació destinades al arxiu. Les stories són un esbós descartable, mentre que les fotos, els missatges i els tuits són registres permanents que acaben construint (o destruint) la nostra biografia.

Recuperar la màgia natural de les experiències efímeres per als amics pot ser una forma d’oxigenar a les xarxes de la impostura dissenyada de tants moments perfectes que només busquen l’afalac dels desconeguts. (Infografia: Información Musical)

Per José Luis Orihuela / eCuaderno.com